La Quiropràctica
Tot el que hauries de saber sobre el món de la Quiropràctica.
Història i estudis acadèmics de la Quiropràctica
Avui tercera professió de salut a escala mundial, la Quiropràctica es va obrir camí en el pòdium de les professions sanitàries fa més d’un segle als Estats Units.
La Quiropràctica va néixer en 1895 quan D. Palmer va desenvolupar una teràpia basada en ajustos vertebrals per a corregir el mal alineament de la columna vertebral al qual considerava una important font de patologia.
Palmer creia que el cos humà tenia un ampli subministrament de poder curatiu natural transmès a través del sistema nerviós. Va suggerir que si un òrgan estava afectat per una malaltia, aquest òrgan no hauria d’estar rebent el seu “subministrament de nervis” normal, és a dir, havia d’existir algun tipus d’interferència en el procés normal del seu sistema nerviós, la qual cosa va denominar “subluxació”.
Aquest mètode de tractament va ser descobert quan Palmer va examinar a un empleat del seu edifici qui sofria una sordesa. Aquest havia perdut l’audició disset anys abans, quan va sentir un espetec a l’esquena en ajupir-se.
Palmer va detectar la presència d’una vèrtebra mal alineada en la zona cervical. Mitjançant un ajust, va col·locar la vèrtebra en la seva posició normal i l’home va recuperar l’oïda a l’instant.
Poc després Palmer va rebre a un pacient que presentava trastorns cardíacs. Va deduir que si s’ocupava de la vèrtebra vinculada al cor, es podria obtenir un resultat favorable. Va realitzar un ajust vertebral i el pacient va ser curat en el moment.
L’èxit d’aquests dos primers ajustos, així com la seva sorprenent rapidesa d’acció, va donar lloc a una sèrie de recerques científiques als EUA que van difondre ràpidament aquesta ciència basada en la relació que existeix entre la columna vertebral, el sistema nerviós i les articulacions i, per consegüent, la salut en general.
La Quiropràctica requereix una carrera universitària de 5 a 7 anys segons els països (5.500 hores lectives) en 40 universitats de tot el món. Per tant, la Quiropràctica no ha de confondre’s amb quiromassatges ni amb quiropràxia, que no requereixen semblant titulació universitària. A Espanya, des de 2007, es pot cursar l’especialitat de Doctor en Quiropràctica en el Real Centre Universitari Escorial Maria Cristina, i després un màster en Quiropràctica (títol oficial de la Universitat Complutense de Madrid) i des de 2009 al Barcelona College of Chiropractic (BCC),, i posteriorment un màster en Quiropràctica (títol oficial de la Universitat Pompeu Fabra).
Referències bibliogràfiques:
Articles sobre la Quiropràctica
